Per a resoldre un problema primer hi ha que identificar-lo. Per això és important que sigues conscient de que hi han diversos factors que afecten a dones i homes que poden explicar l’esterilitat, en el cas d’una parella. És important que tingues present, per eixemple, que la quantitat i qualitat dels òvuls de les dones baixa a partir dels 35 anys però també deus saber que la concentració i mobilitat dels espermatozoides es redueix amb el pas del temps.

L’esterilitat en una parella pot tindre el seu oritge en la dona, en l’home o en els dos. L’absència d’ovulació o la irregularitat d’aquesta endometriosi, trompes bloquejades o problemes a l’úter poden estar darrere de l’esterilitat femenina. L’escasa quantitat d’espermatozoides o la seua absència, així com la seua escassa mobilitat o aspecto anormal, l’ejaculació prematura o retrògrada o la impotència poden ser, per la seua banda, causes d’esterilitat en l’home.

Si no te quedes embarassada després d’almenys 12 mesos intentant-ho, busca ajuda professional per a identificar el motiu de l’esterilitat i que et propose un tractament per a superar-la.

És un dels mites que circulen al voltant de la fertilitat. Les investigacions cientifiques no han trobat vinculació entre l’ús d’anticonceptius orals (com pot ser la píndola, el pegat o l’anell) o d’altre tipus com el DIU (dispositiu intrauterí) i les alteracions de la fertilitat. Consulta amb el teu metge, t’orientarà i aclararà els dubtes que pugues tindre.

El tabac afecta de forma negativa a la fertilitat, tant d’homes com de dones. Els especialistes tenen clar que les parelles que fumen tenen menys possibilitats de concebre i s’aconsegueix l’embaràs, també hi ha més opcions d’avortament o de complicacions. El tabac incrementa el nombre de parelles estèrils i rebaixa a la mitat les possibilitats de gestació després de tractaments de reproducció assistida.

En el cas dels homes, el tabac contribueix a la reducció del nombre d’espermatozoides, a la mobilitat d’estos i a la seua major afectació per alteracions genètiques. I en les dones, el tabac afecta a la funció ovàrica i pot alterar la capacitat reproductiva, així com elevar clarament el risc de patir complicacions durant la gestació com ara un embaràs extrauterí o avortaments.

Encara que és difícil acotar esta realitat, cada vegada més experts i estudis consideren que l’estrès interfereix en la fertilitat de moltes dones, perjudicant les seus opcions d’aconseguir una gestació, i dels homes, al reduir la producción d’espermatozoides.

En el cas de la dona l’estrès i l’ansietat a l’hora de buscar un embaràs poden alterar el ritme de l’ovulació. No hi ha, en qualsevol cas, unanimitat en la comunitat mèdica al voltant d’esta realitat i, de fet, no falta qui desvincula completament estrès i infertilitat.

Les dificultats de aconseguir un embaràs poden provocar nerviosisme i ansietat. Els experts, de fet, subratllen la conveniencia de sentir-se forta anímicament abans de sotmetre’s a un tractament de reproducció assistida.

Viure un avortament és una experiència amarga i emocionalment complicada que no té perquè anar acompanyada de limitacions físiques futures.

Només en aquells casos en que apareguen complicacions mèdiques per l’avortament o de que la dona ja ha patit algun roblema podria complicar-se un futur embaràs. De no donar-se els mencionats casos, els experts defensen que un avortament no redueix les opcions de tornar a quedar embarassada. De fet, la majoria de les dones que han passat per esta situación tornaran a quedar embarassades i donaran a llum sense problemes.

És normal que la dona afronte amb ansietat o por un nou embaràs després de la mala experiencia d’un avortament. Però físicament no hi ha motius. La xifra de dones que pateixen el que es denomina avortament de repetició (tres o més interrupcions involuntàries d’un embaràs consecutives abans de la setmana 20) és xicoteta. Malgrat això, hi ha factors que deuen tindre’s en compte perque influeixen en les possibilitats de patir avortaments, com és l’edat. A més edat, més opcions de tenir un avortament.

La funció de les trompes de Falopi en la reproducció humana és bàsica: són els dos conductes pels que ascendeixen els espermatozoides buscant l’òvul i per on descendeixen els embrions en el seu camí a l’ùter. És en les trompes, a més a més, on es produeix la fecundació de l’òvul madur. Però de vegades les trompes tenen problemes o inclús es produeix l’extirpació d’una d’elles. Qualsevol alteració afecta a la capacitat reproductiva, però encara que mermada, és possible quedar embarassada amb una sola trompa sense massa problemes.

La dona ovula de forma aleatòria cada mes d’un ovari, per això tindre algún problema en una de les trompes, con ara algun problema cicatricial que implique l’obstrucció o senzillament que tinga una trompa extirpada quirúrgicament no implica que una dona no puga concebir amb certa normalitat encara que el procés es pot retardar. Si l’embaràs no arriba, consulta amb el teu metge. Inclús sifallen les dos trompes, hi ha una opció de recórrer a la reproducció assistida per a fer possible un embaràs.

Acudir al ginecòleg deuria ser el primer pas a l’hora de planificar un embaràs, però sovint no és així. Moltes dones continúen hui en dia ignorant la importància de preparar-se correctament per a esta etapa important, per eixemple, començant a prendre àcid fòlic diariament des del momento en el que s’inicia la recerca d’un fill.No esperes a estar embarassada per a prendre este suplement vitamínic..

L’àcid fòlic és una vitamina que es troba de forma natural en aliments com els espinacs, llentilles, espàrrecs o bròquil i que és essencial per a la correcta formació del tub neuronal de l’embrió. El seu destacat paper fa que els ginecòlegs garanteixen la seua ingesta receptat suplements vitamínics a les dones que volen quedar-se embarassades. El tub neural es desenvolupa a l’inici de l’embaràs, quan la dona desconeix la gestació, i formarà posteriorment el cervell i la medul.la espinal. Una adequada ingesta d’àcid fòlic és la millor prevenció per als defectes en el desenvolupament posterior del cervell i de la medul.la espinal, com pot ser l’espina bífida. Els estudis demostren que la presa diaria d’àcid fòlic abans l’embaràs i durant el mateix redueix dràsticament el risc de patir un problema del tub neuronal.

L’alimentació de l’home afecta directament la seua qualitat seminal i per tant la seua fertilitat. Així, igual que les dones, els homes que han decidit tindre un fill deuen revisar els seus hàbits alimentaris i corregir els que siguen incorrectes per a incrementar les seues opcions de tindre descendència. Una dieta rica en fruites i verdures, que aporten antioxidants com la vitamina C (vinculada directament amb la qualitat de l’esperma), en àcids grassos essencials (per exemple Omega 3 que es troba en peixos o en fruits secos con les nous) o en zinc (carns magres o ous) beneficiaran la capacitat reproductiva de l’home.

Més de la mitat de les dones es queda embarassada durant els sis primers mesos mantenint relacions sexuals sense protección, i la major part ho aconsegueix en algun moment del primer any.

Els experts parlen d’esterilitat quan una dona no pot quedar embarassada en 12 mesos durant els quals manté relacions sexuals freqüents i sense protecció. A Espanya s’estima que un 15% de les parelles en edat reproductiva té problemes d’infertilitat, segons les dades del Libro Blanco Sociosanitario de la Sociedad Española de Fertilidad. Però inclús en estos casos, un especialista pot ajudar bona part d’estes dones a quedar embarassades mitjançant alguna de les tècniques actuals de reproducció assistida.

Els ginecòlegs aconsellen a les embarassades que trien activitats esportives suaus i abandonen temporalment els esforços i les activitats més intenses, que poden produir esgotament.

Està acceptat que l’exercici durant l’embaràs ajuda a controlar el pes o a reduir el restrenyiment típic d’esta etapa. També ajuda al part i a la recuperació de la mare després del naixement del seu fill. Però qualsevol activitat no és adequada i els metges desaconsellen esports que impliquen botar o que puguen suposar caigudes o colps. Són recomanables, en canvi, activitats com caminar o nadar. Més encara si la futura mare ja practicava exercici abans de quedar embarassada.

No hi ha cap evidencia científica de que les fases de la lluna puguen condicionar ni la fertilitat d’una dona ni la seua menstruació o el moment del part. Tot i això, hi ha una creença extesa de que la lluna plena incrementa el nombre de parts a les maternitats dels hospitals.

La síndrome de l’ovari poliquístic (SOP) és el trastorn hormonal més freqüent en la dona i una de les causes més habituals d’esterilitat. Afecta el 6% de les dones espanyoles i sol caracteritzar-se per produir alteracions a la menstruació, obesitat, producción excesiva d’hormones masculines, amb un increment del borrissol facial i corporal, i alteracions en la funció de la insulina, l’hormona que regula la concentració de glucosa en la sang.

Les dones diagnosticades de SOP tenen entre 2 i 7 voltes més risc de patir diabetes. Deus saber que, si tens eixe trastorn ovàric, pots previndre l’aparició de la diabetes evitant l’obesitat, fent esport amb freqüència i mantenint una dieta equilibrada pobra en greix i rica en hidrats de carboni i proteïnes.

És una de les errades més esteses sobre el cicle menstrual femení. Les dones no ovulen cada mes d’un ovari. Es pot ovular dos mesos seguits des d’un mateix ovari i també pot ocorrer que l’ovulació siga alterna durant un determinat període per a després canviar eixe “ritme”. I en alguns casos, inclús es pot produir una ovulació als dos ovaris al mateix temps o una doble ovulació al mateix ovari, encara que no és freqüent.

Menstruació regular i fecunditat no van sempre de la mà. Que una dona tinga menstruacions regulars no significa necessàriament que siga fèrtil. L’ovulació regular, que finalment dona pas a la menstruació, pot produir-se encara que els òvuls que es generen no siguen de bona qualitat. La menstruació irregular, mentres, està molt relacionada amb els problemes de fertilitat.

Els testicles són la part de l’aparell reproductor masculí que es troba fora de l’abdomen. Estan suspesos en una bolsa denominada escrot i la seua funció és produir espermatozoides.Durant la gestació, els testicles estan dins del futur bebé i descendeixen poc abans o poc després del naixement. Tot i això, en ocasions este procés no es dona correctament. Este problema és més freqüent als bebés naixcuts de forma prematura i pot afectar a un o als dos testicles.

La infertilitat és una de les consequències que pot acompanyar a esta disfunció. Per això, és una de les principals raons per les quals es recomana recorrer a la cirugia per a descendir els testicles a l’escrot mentre el xiquet encara és menut i si no s’ha corregit per si sol durant els primers mesos de vida.

Un dels dits populars vinculats al mon de l’embaràs parla de la pèrdua d’una dent per cada fill. I encara que no és cert perque el futur bebé no obté el calci de les dents de la mare, sí és cert que l’embaràs eleva el risc de que la dona afronte problemes dentals, com ara la gingivitis o càries.

Tot i que es tracta d’un procés hormonal, la dona embarassada o que planifica una gestació pot prendre diverses precaucions per a tractar de previndre este i altres problemes. La principal és extremar la higiene dental, sobretot després de menjar, així com decantar-se per una alimentació sana i equilibrada. Claus que també valen per a previndre les càries, un altre risc per a les embarassades per els forts canvis que viu el cos de la dona durant la gestació.