Les dos tècniques comparteixen molts procediments i només es diferencien en el procedimient d’inseminació de l’ovòcit, que variarà en funció del cas clínic.

Tant la Fecundació In Vitro com la Microinjecció espermàtica la pacient rep un tractament farmacològic que té com objectiu fer madurar els diferents ovòcits. Els ovòcits s’extrauen al quiròfan, sota sedació anestésica, via vaginal i mitjançant punció-aspiració fol.licular guiada per ecografia. Este procediment quirúrgic implica l’ingrés en la clínica i el descans durant un parell d’hores abans de l’alta

La inseminació d’ovòcits es realitza al laboratori una vegada s’ha processat el semen. En el cas de la Fecundació In Vitro, els ovòcits s’incuben amb els espermatozoides sense cap altra intervenció, i a la Microinjecció Espermàtica s’introduirà un sol espermatozoide en cada ovòcit madur obtingut a la punció ovàrica.

Un dia després de la inseminació es pot saber quants embrions s’han obtingut i al llarg dels dies següents pot analitzar-se la seua evolució i classificar-los, a partir de paràmetres molt concrets, segons categories.

La introducció dels embrions l ’úter de la dona (transferència embrionària) es farà al segon, tercer o cinqué dia de vida, i l’elecció d’un o altre dependrà de les qualitats dels diferents embrions, del número i de la seua evolució.